OPINIÓ

POLÍTICA LINGÜÍSTICA

A les cuques molles els fan por les persones. No hi van, a les cases habitades; o si un cas alguna es limita a fer-hi una volteta d’amagatotis a les nits. En canvi quan una casa s’abandona els falta temps per reunir un exèrcit i invadir-ne cada mil·límetre. I llavors, quan n’hi ha a potades, ja hi pots guaitar de dia i ben armada amb un esprai de raó que ni s’immuten.

Tenim la casa abandonada, és obvi, o si no, ni els Savaters ni les Díez ni els José Williams no s’atrevirien a afuar-se.

La casa se’ns esbuca i ens passam el dia al carrer per no veure-ho. Ningú s’hi arromanga. El Consell de Mallorca, sense mitjans; la direcció general del Govern, abduïda; l’Ajuntament, “planificant”; el Consorci, arruïnat; la UIB, siulant com si sentís ploure; els professors de català saturats, desencantats, malpagats, cremats...; i la societat perplexa, que no es pot creure que ja no puguem donar la culpa a ningú més que a la nostra pròpia inoperància.

Caterina Canyelles

Membre de l'Executiva d'Entesa per Mallorca