ENTESA PER MALLORCA CONFIA QUE, A LA FI, S’APROVI LA LLEI DEL SÒL.

Biel Huguet ha afegit que “esperam que els distints socis que formen el Govern actuïn amb cohesió primer i amb fermesa després”.

Entesa per Mallorca considera que l’Avantprojecte de llei d’ordenació del territori i l’urbanisme a les Illes Balears, o llei del sòl, és un text necessari i molt esperat, i que si s’hagués fet, com han fet totes les altres comunitats autònomes, ja fa anys, molts problemes que ara tenim en els hauríem estalviat. Per exemple, “si haguéssim tingut una Llei que hagués contemplat reserves per HPO quan tocava, l’any 2000, que va ser quan la majoria de CCAA en varen aprovar de pròpies, hauríem passat els anys de la “bombolla immobiliària” –i per tant els anys de més dificultat en l’accés a l’habitatge- amb possibilitats reals que les administracions i els privats haguessin fet HPO, que era quan feien falta. Ara, ni les HPO es venen...però bé, benvinguda sigui la Llei.”

L’entrada en escena d’aquest text és una gran oportunitat per dotar-nos d’un sistema normatiu que posi fi als excessos urbanístics i de destrucció del territori. El desenvolupament econòmic ha de deixar de basar-se en un consum desmesurat d’un recurs tant escàs com és el territori, que ha alimentat a la corrupció i que ens ha abocat a una greu crisi.

Entesa reclama l’atenció de la Conselleria de Territori perquè durant el període de debat i consulta de la nova llei no es perdi pel camí el seu verdader sentit, el de garantir que les polítiques d’ordenació, transformació i ús del sòl hagin de respondre clarament a criteris de sostenibilitat i d´interès públic. Però que quedi clara una cosa: una Llei del sòl és bàsicament una Llei de gestió, és a dir, que regula com tramitar els plans generals (POUM’s) i els planejaments derivats, a més de regular el que es pot i el que no es pot fer al sòl no urbanitzable. No és una ordenació del territori; això ja ho tenim en la figura dels Plans Territorials Insulars.

En aquest sentit, reclamar que la Llei sigui àgil, per permetre que les activitats econòmiques que en depenen no quedin atrapades en la burocràcia, i que també faciliti la màxima participació i decisió dels ajuntaments. És a dir, que si un ajuntament té un POUM adaptat al PTI, i a més elabora un Programa d’actuació urbanística municipal (és a dir, que elabora un programa concret sobre com desenvolupar el POUM), pugui fer aprovacions definitives del seu planejament derivat. Finalment, reclamar que la Llei sigui intervencionista: que pugui definir zones on actuar directament, prèvia concertació amb els ajuntaments afectats, per rehabilitar, fixar drets de tempteig i retracte sobre habitatges, etc... així es pot intervenir en àrees on l’impuls privat no es suficient per millorar-les.

Així mateix esperam que els distints socis que formen el Govern actuïn amb cohesió primer i amb fermesa després per tal d’impulsar un model urbanístic i territorial més sostenible.